La política serveix per canviar les coses; serveix per servir els interessos dels ciutadans i per posar-la al seu servei per a defensar-los d’allò que els pot perjudicar. La política no és gestió. Els responsables tècnics de les administracions han de gestionar bé però els polítics han de saber portar la iniciativa del bé comú. El darrer episodi d’aquest serial que és diu Alícia a la ciutat del macro prostíbul és la demostració d’això que diem.

Fa pocs dies, a finals dels 2018 el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 10 de Barcelona rebutja la petició de l’empresari Josep Maria Colomer d’obligar a l’Ajuntament a permetre-li construir l’edifici – que ja fa anys que persegueix – a la parcel.la de la seva propietat de la Via Sèrgia núm. 27 de Mataró, al Polígon de les Hortes del Camí Ral.

I què volia construir-hi?

Fem memòria. L’any 2010, el Servei de llicències de l’Ajuntament de Mataró, que dirigia la regidora del PSC Alicia Romero (avui, diputada socialista al Parlament de Catalunya) va concedir a Josep Maria Colomer una llicència per muntar un macro prostíbul a la parcel·la indicada. Es a dir, per fer-hi un bordell, un puticlub, una casa de barrets, un centre de prostitució – que segons el projecte que preveia l’expedient – amb una Sala de Festes i mes de 50 habitacions.

De tots és sabut que nosaltres, des del minut zero, ens vam oposar a aquest negoci. No volíem i no volem que Mataró sigui la ciutat del macroprostíbul. Vam fer tot el possible per aturar la construcció d’aquest establiment. Primer ho vam fer des de l’oposició (2010), impugnant la llicència. Després, des del govern (2012), amb l’alcalde Joan Mora (CiU) al capdavant, es van modificar les Ordenances per endurir les condicions d’implantació d’aquest tipus d’establiment, i també es va procedir a declarar la caducitat de la llicència concedida per la regidora socialista Alicia Romero. L’empresari Josep Maria Colomer va recórrer i, lamentablement, la justícia en aquest cas li va donar la raó: el jutge considerava que no es podia considerar caducada la llicència d’activitat.

Ara fa un any, l’empresari Colomer Ribot ho va tornar a intentar. Va anunciar a bombo i platerets que començava les obres per construir el macro bordell. Però va errar el tret. La justícia li havia reconegut la validesa de la llicència d’activitats per muntar un negoci de prostitució però per construir l’edifici del bordell li calia una llicència d’obres, com en totes les construccions. I el Sr. Colomer no disposava d’aquesta llicència d’obres perquè l’única que s’havia atorgat sobre aquesta parcel·la era per ferhi una nau industrial, que mai es va construir, i la llicència es va declarar caducada al maig del 2011. Per tant, malgrat tenir la llicència d’activitat, no podia tenir la llicència d‘obres per construir una gran casa de barrets.

La pregunta que tots els lectors es poden fer és, el Sr. Colomer pot demanar una nova llicència d’obres?

La resposta és sí. Però si avui la demanés s’hauria de cenyir a la normativa canviada l’any 2012 amb l’alcalde Mora, que fixa uns requisits objectivament impecables que, segurament, farien inviable econòmicament l’activitat. Però és que, a més, les modificacions urbanístiques sobre els usos dels polígons industrials que vàrem endegar l’any 2017 (quan encara érem al govern) tampoc permetrien ubicar-hi un bordell.

No crèiem i no creiem que a Mataró hi hagi d’haver una activitat com aquesta, i ni enteníem ni entenem encara com la regidora Romero va concedir el permís per construir-la a escassos metres d’una universitat i d’un parc tecnològic i empresarial. I estem segurs que amb aquesta posició representem a una immensa majoria de mataronins.

Article publicat al Capgròs (11/01/2019)