Els grups municipals de CiU i ERC-Moviment d’Esquerres havíem fet una modificació i un acord addicional a la Declaració Institucional però els socialistes abans d’acceptar-la han preferit retirar el punt de l’ordre del dia

El PSC, encapçalat per l’actual alcalde, David Bote, ha fracassat en el seu intent que la junta de portaveus de l’Ajuntament aprovi una Declaració Institucional d’adhesió de Mataró al projecte de Ciutats Defensores dels Drets Humans. La iniciativa hauria tinguts els vots favorables del grup municipal de CiU si s’hagués inclòs al text una referència a l’anormalitat que representa l’existència de presos polítics. Els grups de CiU i d’ERC-Moviment d’Esquerres  vam proposar una modificació del text i un acord addicional en relació a la situació dels presos polítics. El PSC, abans d’acceptar aquesta proposta, va preferir retirar el punt de l’ordre del dia amb el pretext que aspirava a aprovar la resolució per unanimitat.

El nostre posicionament ha estat clar en tot moment: sí a la proclamació de Mataró com a Ciutat Defensora dels Drets Humans, però no a fer veure que no hi ha presos polítics a l’estat espanyol. Ens neguem a ser còmplices de la vulneració dels drets fonamentals de reunió, manifestació, votació i pensament, així com del dret de llibertat sexual de les dones que pateixen assetjament. Per tant, exigim la immediata llibertat i la garantia dels drets humans en altres països del món. També demanem i rebutgem la persecució judicial a persones i entitats que treballen al nostre país, precisament, per la garantia d’aquests drets fonamentals.  En aquesta línia, també exigim la llibertat pels joves d’Altsasu, l’aixecament de les mesures cautelars a Tamara Carrasco i la llibertat d’expressió pels artistes exiliats, entre altres. 

Amb tot això, el PSC ha sigut incapaç d’acceptar la modificació de la declaració al·legant que volien que fos per unanimitat. Un cop més, el govern esquiva el posicionament davant la vulneració dels drets humans que estan patint els presos. El projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans no té sentit si no es fa referència a totes aquelles persones que, encara avui, segueixen a la presó injustament. Si als acords es menciona la llibertat d’Abdulhadi Al-Khawaja i Ilham Tohti, privats de llibertat per haver denunciat les violacions dels drets humans als seus respectius governs, que també es faci referència a Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Quim Forn, Josep Rull,  Carme Forcadell i Dolors Bassa, entre d’altres.