Els grups de CiU Mataró i la CUP amb el suport d’ERC, VoleMataró i ICV i de l’Agrupació d’advocats en defensa dels Drets Humans presenten una DI per promoure el català en aquest àmbit

Els Grups Municipals de CiU i la CUP, amb el suport d’ERC, VoleMataró, ICV-EUiA i de l’Agrupació d’advocats en defensa dels Drets Humans del partit judicial de Mataró, han presentat una Declaració Institucional per impulsar una justícia en català. Representats d’aquestes formacions juntament amb un grup d’advocats s’han concentrat aquest migdia davant els Jutjats de Mataró per presentar aquesta declaració. A l’acte ha intervingut la regidora de CiU Mataró, Isa Martínez i el portaveu dels advocats en defensa dels Drets Humans, Toni Valls.

Tal i com ha explicat la regidora de CiU Mataró Isa Martínez, amb la declaració es vol que l’Ajuntament de Mataró faci una crida genèrica a totes les institucions del país perquè treballin perquè la cooficialitat del català sigui efectiva en l’àmbit de la Justícia. “Actualment el català a la justícia és pràcticament inexistent, i malgrat que han transcorregut gairebé  40 anys des de l’Estatut del 1979, estem fent passos enrere”.

La realitat del món jurídic és que jutges, lletrats de l’Estat, fiscals, funcionaris i operadors jurídics no compleixen la normativa lingüística. El 79% dels jutges, secretaris i fiscals que exerceixen la seva funció pública a Catalunya són de procedència forana, cosa que motiva que només un 62% manifesti ser capaç d’entendre el català, un 8% el sàpiga escriure correctament i un 28% en domini la parla adient” (Vidal, 1999). S’estan reduint les classes en català a les universitats de Dret, tant en els graus com en els postgraus o doctorats i resulta molt difícil trobar bibliografia en català, igual que resulta molt complex trobar jurisprudència.

Davant aquesta realitat, s’ha presentat una declaració que recull una bateria de propostes per instar al Parlament de Catalunya a dur a terme una sèrie d’accions per potenciar la justícia en català.

Així, per exemple, s’insta al Parlament a continuar el procés legislatiu de renovació de les institucions pròpies del dret civil català; a què, des del departament competent de la Generalitat, els juristes puguin disposar de formularis i bases de dades en obert i que estiguin actualitzades, tant de jurisprudència nacional com supranacional i internacional; a què potenciï l’ús del català a les universitats i als col·legis professionals; a renegociar o establir nous protocols amb el Consejo General del Poder Judicial pel desenvolupament dels criteris de promoció i mèrit del domini cultural bilingüe, inaplicats actualment i a reclamar a les facultats universitàries de Dret ubicades a Catalunya que garanteixin que les classes es pugin fer en català.

També es vol instar al Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, i els de notaris, de procuradors de tribunals, així com els registradors de la propietat, graduats socials, agents de la propietat immobiliària i gestors administratius, perquè ajudin a dinamitzar l’ús del català.

Per últim, s’insta el Govern espanyol, el Consejo General del Poder Judicial i les administracions públiques amb competències en el món jurídic, així com també els operadors jurídics (notaris, registradors, col·legis d’advocats, de procuradors, de graduats socials, d’agents de la propietat immobiliària i de gestors administratius) perquè garanteixin els drets lingüístics dels usuaris i professionals, compleixin amb les recomanacions fetes per part del Consell d’Europa per tal d’aplicar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries; i que les traduccions al català del Boletín Oficial del Estado estiguin actualitzades.

Amb aquesta declaració es vol posar en evidencia la vulneració del règim d’oficialitat de les llengües, específicament la marginació o exclusió del català en les activitats internes i externes de l’àmbit jurídic. Relegar el català al procediment és contrari a l’article 9 de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, de 5 de novembre de 1992 (Ratificat 2001), obligant a totes les institucions de l’Estat (Nieva-Fenoll, 2011). Hem de poder garantir plenament als ciutadans el dret de fer-ne ús sense cap limitació de grau dels organismes administratius i judicials, tant els territorials a Catalunya com els generals de l’Administració general de l’estat (Cruanyes i Tor, s. f.)

Per aquest motiu els Grups Municipals de CiU i la CUP i amb el suport de l’Agrupació d’advocats en defensa dels Drets Humans del partit judicial de Mataró, proposem a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró que es faci una crida genèrica a totes les institucions del país perquè treballin perquè la cooficialitat del català, que és acceptada per totes les formacions polítiques del ple, sigui efectiva en l’àmbit de la Justícia, on per tot el que hem exposat és actualment inexistent.